Si rotund. És una manera fàcil i ràpida de crear una connexió amb el teu entrevistador, i que pot donar pas a una conversa orgànica.
Pensa que una conversa que sorgeix de forma espontànea, sense una estructura predefinida és la millor manera de conèixer el que pot ser el teu proper responsable directe. Pots intercanviar idees i experiències sense cap mena d’expectativa o resultat, simplement mantenir una conversa amb l’únic objectiu de compartir un espai/activitat que dues persones han descobert que tenen en comú.
Avui dia, la majoria d’entrevistes de selecció estàn estructurades seguint el patró del mètode STAR: Situation – Task – Action – Result. En català: Situació – Tasca – Acció – Resultat. En altres paraules, l’entrevistador elabora un perfil professional a partir de les accions del passat. Et preguntaràn per situacions a les que et vas haver d’enfrontar, quina era la tasca que s’havia d’acomplir, quiná acció vas prendre, i el resultat de tot plegat.
Aquest no és un mètode infalible, però penso que una conversa natural és preferible, o en tot cas la millor eïna (utilitzada conjuntament amb preguntes tipus STAR) per esbrinar si un candidat encaixa amb la posició/feina que es vol cobrir.
Conversa orgànica > preguntes tipus STAR
Les aficions que incloguis al CV han de ser sinceres, no te les inventis si no les practiques. Si t’agrada la natació, i la persona que t’entrevista és una apassionada de nadar al mar amb neoprè, tindràs un tema de conversa genial. Un punt d’anclatge al llarg de l’entrevista, que et coloca temporalment en el mateix pla amb l’entrevistador. Com si t’agrada bufar vidre els caps de setmana, al CV hi ha d’haver lloc per a les aficions; al cap i a la fi una entrevista és per conèixer la persona, més enllà del professional.
Si que t’aconsello que les típiques aficions com viatjar o ioga les incloguis amb d’altres: viatjar i cuinar, o ioga i punt de creu. El que sigui, però guarda’t un espai al currículum per incloure allò que t’apassiona i t’agrada fer fora de l’horari laboral.