Algunes entrevistes tenen lloc amb dos interlocutors: el responsable de recursos humans i el hiring manager. No és el procediment estàndard, de fet el més comú és que primer tinguis una trobada amb el recruiter de torn, i després amb el potencial cap directe.
No obstant, hi ha situacions en que et trobaràs ambdós interlocutors en una sola entrevista: això passa quan 1. hi ha poc temps per dedicar al procés de selecció (urgència del negoci), o 2. quan el teu perfil fa de farcit. És a dir, que la teva candidatura és supèrflua des d’un inici: o bé t’entrevisten per compromís, o bé ja t’han descartat d’entrada, per tant, l’estructura de l’entrevista està dissenyada pels interlocutors per confirmar els seus prejudicis previs a la trobada.
Hi ha una manera infal·lible per detectar aquesta situació: quan un dels dos interlocutors no presta atenció a l’entrevista. Recordo un exemple de fa un parell d’anys: durant una entrevista en línia mitjançant Microsoft Teams, tenia la pantalla dividida en dues meitats: una per a la responsable de RRHH, i a l’altre meitat el que seria el meu responsable directe.
La de RRHH va començar primer, presentant l’empresa, la tasca a desenvolupar, etc. Al mateix temps que parlava, veia com el futur cap seguia treballant com si res, contestant correus, teclejant sense parar. Durant els quaranta minuts que va durar l’entrevista, la seva atenció estava en altres tasques, no pas sobre la meva candidatura. Només va fer un parell de preguntes per fer el fet i prou.
Si et trobes en aquesta situació, no és d’estranyar que el feedback que rebis sigui negatiu. La conclusió és clara: la teva candidatura ja estava descartada abans que et presentessis.