La primera vegada que em van acomiadar, va ser un xoc. Reconec que em va agafar amb el pas canviat. Un cop totalment inesperat, que em va deixar confós i em va costar pair. Només portava tres anys en una corporació americana, i em vaig donar compte que esforçar-se és condició necessària per tirar endavant i prosperar, però no suficient. Faltava quelcom.

Em vaig donar compte que sabia interpretar el mapa corporatiu, però no veia els riscs que podien derivar de l’actitud de companys, caps i subordinats. En altres paraules, l’avaluació de rendiment anual no era suficient per assegurar el meu lloc de treball. “Fes-te indispensable” m’havien dit. Fals. No havia tingut en compte les relacions de poder dins de la feina. Així és com vaig arribar a Las 48 leyes del poder.

El llibre de Robert Greene està dividit en 48 capítols (48 lleis) que descriuen el què i el com per assolir el poder. Cada capítol està il·lustrat amb situacions i personatges reals (Marc Aureli, Napoleó, Juli Cèsar, etc.) que ajuden a entendre cada llei de poder: com s’utilitza, com s’administra, o com mantenir-lo, així com exemples de què no s’ha de fer per perdre el poder.

És fàcil de llegir, els conceptes són clars i els casos històrics fàcils de digerir. No és “L’art de la guerra” de Sun Tzu ni “El príncep” de Maquiavel, encara que hi han idees que deriven directament d’aquests dos clàssics.

Personalment, vaig prendre aquest llibre com una eïna per:

> Entendre què fa la gent al teu voltant dins d’una corporació mitjançant l’observació.

> Autoprotecció. La primera llei és clara: “Nunca le haga sombra a su amo”.

El podeu trobar al vostre llibreter de confiança.