El bon candidat

/el bon candidat

Menu

Gadgets

Instal·lació d’un sistema de videovigilància (part 2)

per
Una càmera de videovigilància.
La càmera que necessito.

Ara toca escollir càmera. Vull que sigui PoE, i resistent a l’aigua i l’intempèrie. En el meu cas, necessito gravar dues zones: la porta d’entrada d’accés a la vivenda i la terrassa (és a nivell de terra, s’hi pot accedir a través de la zona comunitària). No són més que 10 metres quadrats per càmera, i evidentment no necessito detecció de vehicles. Si que necessito però detecció de persones i/o animals. D’altre manera, estaria rebent constantment alertes al telèfon per causa de falsos positius.

L'escollida.

Una Reolink 520A. Bon preu (de 50 a 55 EUR comprada online), amb tot el que necessito i algun detall extra: 5 MP, gravació d’àudio, visió nocturna fins a 30 metres. Altres marques com Dauha o Hikvision tenen dispositius amb les mateixes característiques però més cars.

Amb la càmera a la mà, veig que penja un mànec de tres cables de la càmera (veure foto). Aquests cables serveixen per controlar la càmera: reiniciar, conexió RJ-45 i alimentació (el seu ús és opcional). Aquests cables no es poden tallar, i tampoc es poden quedar penjant. S’han de recollir en una caixa de connexions. Pots comprar-ne una de quadrada a la teva ferreteria de confiança per menys de tres euros, o comprar-ne una de rodona especial per a la càmera. N’hi han de cares (Reolink D20) i barates (genèriques). El cas, que hauràs de recollir els cables.

Mànec de cables de la Reolink 520A.
El switch.

Un TPLINK TL-SG108PE gestionable. I el que m’ha fet escollir aquest model és, a banda del preu, la funció PoE Auto Recovery. Aquesta funcionalitat permet al switch reiniciar l’aparell que alimenta en cas que es quedi penjat o no respongui. El funcionament és senzill: el switch fa un ping al dispositiu (en aquest cas, la càmera) cada X segons o minuts (a escollir per l’usuari). Si el dispositiu no respon aquest ping, el switch talla automàticament l’energia, per després tornar-la a subministrar. És a dir, força un reinici. Molt adequat per no haver de desplaçar-te físicament per interactuar amb la teva instal·lació.

A banda d’aquesta funcionalitat, el switch té quatre ports PoE + quatre ports no PoE (8 en total), connexió 10/100/1000, gestió de VLANs (molt interessant per aïllar les càmeres), gestió de cues i carcassa metàl·lica.

Switch TPLINK TLSG108PE.
Terminacions.

Prefereixo acaba el cable amb una connexió mascle, en comptes d’acabar en una regleta o patch. La segona opció és més polida potser, però una connexió mascle (càmera) – mascle (switch) requereix menys aparells. I només són 15 metres de cable. Si decidiu crimpar vosaltres mateixos els cables, assegureu-vos que les connexions RJ-45 que compreu són passthrough, us facilitarà molt la tasca. Aquest tipus de terminacions deixen passar els 8 fils d’un cable de xarxa través del mateix conector. D’aquesta manera, pots veure si has colocat els 8 fils en l’ordre correcte.

Cable de xarxa crimpat.
RJ-45 passthrough.

Acabaré d’explicar l’instal·lació amb la configuració del Synology en el proper post.

Instal·lació d’un sistema de videovigilància (part 1)

per
Una càmera de vigilància muntada en una paret de xapa metàl·lica.

El tema és que tinc una segona residència per la Costa Daurada, i molta curiositat per saber què passa quan no hi sóc. M’agrada la possibilitat de poder veure desde la comoditat del sofà de Barcelona la terrassa i el jardí a les tres de la matinada d’un dijous qualsevol d’un mes de febrer. En resum, que vull muntar un sistema de gravació, i ho vull fer jo mateix. Si et planteges fer el mateix, t’interessa seguir llegint. Per comoditat, dividiré aquest tema en quatre posts diferents.

El que necessito:

1. Gravar la terrassa i jardí amb detecció de moviment. És a dir, no necessito gravació continua, només gravar quan aparegui un animal o persona en el camp de visió de la càmera.

2. Còpia de seguretat al núvol. I aquest punt és el que m’ha fet descartar els sistemes de gravació amb NVR (Network Video Recorder, o sigui, l’aparell que captura i desa les imatges), perquè la majoria no permeten fer una còpia de seguretat al núvol. I per què necessito una còpia de seguretat al núvol? Doncs perquè si algú accedeix a la vivenda, és més que probable que s’emporti el NVR. I si s’emporta el NVR, adéu a les imatges.

3. Visualització en temps real. Visc a 100 KM de distància, i m’agradaria conectar-me a la càmera amb l’ordinador/tauleta/telèfon i veure què està passant.

4. Escalable. En altres paraules, que pugui muntar més càmeres si ho necessito, sense haver de canviar o invertir més en una nova infraestructura.

 

Opcions disponibles:

1. Prosegur/Securitas Direct i d’altres companyies amb avís als mossos. No és el que cerco. I el servei més econòmic comença a partir de 30€ mensuals.

2. Càmeres + NVR: el sistema més comú, consisteix en un sistema format per les càmeres i el gravador de les imatges que enregistren les càmeres en un o diversos discs durs. És la forma moderna dels antics sistemes de gravació en cintes VHS. La diferència és que avui dia les càmeres es conecten al gravador mitjançant cables de xarxa (i no coaxials), i que en comptes de gravar en cintes VHS, ho fan en discs durs. A més, porten un software integrat per consultar les imatges des del mateix dispositiu. Pots trobar packs de 4 càmeres + NVR a la teva botiga online preferida per 500 EUR aprox. Acostumen a ser sistemes tancats, és a dir, que càmeres i gravador han de ser de la mateixa marca. Per a mi aquesta solució presenta tres inconvenients:

– Només puc consultar les imatges si estic físicament davant del gravador.
– No hi ha possibilitat de fer backup (còpia de seguretat) al núvol. Almenys pels sistemes més senzills.
– No és escalable.

3. Un NAS + càmeres. Un NAS (Network Attached Storage) és un dispositiu d’emmagatzematge connectat a la xarxa. Consisteix en un conjunt de discs durs connectats per cable de xarxa al teu router i gestionat per un software. La part interessant és que no només fan de disc dur, també els pots utilitzar per diverses finalitats: servidor multimèdia, servidor de correu, o la de muntar un sistema de videovigilància. Com els telèfons mòbils, que avui dia són més ordinadors que telèfons. I sobretot, res de càmeres Wi-FI, tot mitjançant cable de xarxa, doncs necessito un sistema robust i fiable.

El principal fabricant de NAS al mercat és Synology. Porto anys utilitzant els seus aparells per a diversos usos, i és l’opció lògica. La sol·lució del fabricant de NAS es diu Surveillance Station: gravació d’imatges, còpia de seguretat automàtica al núvol, compatibilitat amb centenars de càmeres IP diferents, administració de l’euqip segura, etc. El principal inconvenient dels sistemes Synology és que es tracta d’un sistema per llicències.  El seu software muntar dues càmeres, però si en vols més has de pagar a Synology per cada càmera extra. Cada llicència per càmera extra val uns 50-60 EUR.

L'equip escollit:

Un Synology DS 116. No muntaré més de quatre càmeres, i tampoc faré gravació continua, sino detecció de moviment (menys necessitat de disc dur). A més, configuro les gravacions per tenir-les set dies emmagatzemades, amb còpia al núvol també, per esborrar-les posteriorment. O sigui que no necessito redundància fent RAID. Tampoc necessito encriptar les gravacions, o sigui un xip AES no és necessari.
En resum, aquest model de 2016 farà servei, amb un únic slot pel disc dur en tinc prou. El vaig trobar per 90 EUR de segona mà.

Una càmera IP Reolink RLC-520A. Tens altres opcions de marques com hikvision o dahua, però les Reolink tenen una relació qualitat/preu imbatible. És un model PoE (Power over Ethernet), o sigui que s’alimenta mitjançant el mateix cable de xarxa. Així només has de fer arribar un cable a la càmera que portarà dades i corrent elèctrica. A més a més, té detecció de vehicles i persones, resolució de 5 MP, visió nocturna i micròfon integrat.
Aquesta la vaig treure per 55 EUR.

Un switch tp-link TL-SG108PE. És gestionable, té vuit ports Ethernet, dels quals quatre són PoE. A més a més, el switch té una funció molt interessant, el PoE recovery: la capacitat de reiniciar els dispositius connectats que no responen mitjançant el tall de corrent. El funcionament és senzill: pots configurar un ping cada X segons del switch cap al dispositiu PoE.
Si el dispositiu no fa pong, es talla el subministrament elèctric i es torna a iniciar per forçar el reinici del mateix. Molt interessant si estàs lluny de la teva càmera. Per 60 EUR el trobes.

Estructura del sistema

Ras i curt: ONT > Router > Switch gestionable > Synology > Càmera IP.

Actualment tinc el router que em va facilitar l’operadora, un eero. El canviaria per un MikroTik, però la Wi-Fi del router que m’ha facilitat Adamo està prou bé. Si faig el canvi, escolliria un hAP AX2.
Hauria de separar la càmera en una VLAN, i així aïllar-la de la resta de la xarxa. Aquests dispositius IoT (neveres, bombetes, domòtica en general) no són els més segurs, i és recomanable separar-los de la resta de dispositius de la nostra xarxa local.

– ONT de l’operador.
– Router eero.
– NAS: connectat al switch.
– Switch PoE: connectat al router, al NAS i a la càmera IP.
– Càmera IP: connectada al switch.

Continua al proper post: Càmera, Switch i terminacions.